Text: Anna Peiró Grande.
Sòc fallera
desde que tinc ús de raó, i vos puc assegurar que en la vida se m’havia ocurrit
presentar-me a Fallera Major. Va ser en el any 2015 quan ho vaig fer i vaig
conseguir aquell q tant havía desitjat durant 5 anys… Vos conte…
Tot va cambiar
en el any 2010, quan uns pocs amics ens juntarem i fundarem la falla Ramonet el
Traquer. Desde el primer instant me vaig involucrar 100% en la falla. Vaig ser jo
la que va presentar el primer acte, la presentació. Fou un event molt emotiu,
entre altres coses, perquè vaig proclamar a la meua germana Sara com a Fallera
Major. Fou en eixe moment, just en eixe moment, quan vaig decidir que algún día
volía ser la máxima representant d’això que acavava de nàixer. Però no ho vaig
fer, fins 4 anys després.
Vaig decidir
fer-ho per dos motius: uno, per la il.lusió que fá ser Fallera Major, i dos,
perquè era el 5º aniversari d’això que un grup d’amics un día va decidir montar
i que finalment, després de molta lluita, arrivá a ser una falla y va conseguir
amb éxit fer-se un lloc en el món faller.
Sé que sona molt
tipic el que vaig a dir, però es cert que ser Fallera Major te fa sentir molt
especial. Es un any meravelllós, en el que vols fotografiar tot per a que no
s’evaporen eisos records en la vida.
